Wertgonyós

Cal una reforma educativa? Cal la LOMCE?

Encara no havia parlat sobre les Jornades de Pedagogia que es van dur a terme el dia 24 d'abril, concretament de la conferència sobre la LOMCE.

L'educació no pot quedar aliena als canvis socials, econòmics, estructurals, etc., però això no ha de significar una reforma. I molt menys una reforma com la LOMCE.

Faig dos pinzellades del que suposa aquesta reforma:

- Mercantilització de l'educació
- Finançament privat
- Modernització conservadora
- Retorn de la religió
- Menys participació del professorat

Les conclusions són clares... Llei amb un rerefons segregador i elitista. Recupera models d'escola que no funcionen.

"La llei més ideològica de l'història educativa d'Espanya" I és que ens volen vendre la moto de que cal adaptar l'educació a la situació actual, però aquesta llei no té aquesta intenció, sinó que pretén un canvi ideològic. Un canvi de dretes.

Un cop més, STOP WERT.

"La radiografía más completa del mercado laboral"

L'informe presentat ahir per l'escola de negocis Esade i el portal d'ocupació Infojobs analitza les tendències més destacades del mercat de treball a Espanya. 

Les conclusions més destacades d'aquest informe són:

- La desocupació va en augment.
- Més persones autònomes en un context de crisi.
- Menys salari pel mateix treball.
- La demanda d'ocupació i la competència creixen.

En canvi, les més significatives per mi són:

- El 65% dels joves de l'Estat es veuen obligats a buscar feina a l'estranger.
Com ja em tractat en anteriors sessions, cada vegada són més els joves que busquen noves oportunitats fora del seu país. Els llocs de destinació solen ser: Gran Bretanya, Alemanya, Països Nòrdics, ...

- Futur incert per a la població millor formada de la història.
Graus, post graus, màsters, idiomes, etc. Tots aquests estudis que fan guarnir el currículum d'una persona ja no són garantia de treball. Vergonyós, no us sembla?

- Les pràctiques professionals ja no són garantia d'ocupació.
I és que davant de la crisi, cada vegada són més les empreses interessades en contractar estudiants en pràctiques, ja que un cop acabades aquests joves són desvinculats de l'organització. La qual cosa els hi surt molt rentable als empresaris.

Aquí us deixo el link:

http://blog.infojobs.net/candidatos/mercado-laboral-espana-2012-informe-infojobs-esade

El fenòmen de l’inmigració juvenil

Marxar, sense saber si es tornarà. En busca de noves oportunitats o nous reptes. Aquesta és la situació en la que es troben (o trobem) molts joves de varis països, especialment d’aquells que s’han vist més afectats per la crisi.

Els empeny la curiositat de conèixer i experimentar, però també, d'un temps ençà, l'esperança de trobar un futur professional millor que el que se'ls ofereix aquí. Vaig demanar a un amic que està d'Erasmus a Noruega que m'expliquès que en pensava sobre el tema a tractar i aquestes van ser les seves paraules: Fa un any que visc a l'estranger i m'està ajudant molt. Trobo que passar una temporada a fora treballant i aprenent com funcionen les coses en una cultura diferent serveix per moltes coses. S'aprenen idiomes, maneres diferents de fer les coses, es coneix gent i es poden arribar a fer contactes que més endavant poden ser útils. Hi veig molts avantatges.

A mi m'ha permès entendre altres punts de vista i adonar-me que el món és molt gran i que està canviat molt de pressa. Penso que ens cal esforçar-nos per entendre el que vindrà els propers anys, i anar a veure com són els "nous països" em sembla molt pràctic. I no per això m'estimo menys el meu país, ni de bon tros!

És veritat que a casa tenim una situació complicada, però que els joves ens hi quedem i ens passem el dia queixant-nos no crec que ajudi. En canvi, crec que sortir a fora i aprendre pot fer que tornem carregats d'idees noves i ganes de canviar les coses. 

I és que és una realitat, cada vegada són més els estudiants que marxen fora d'Espanya. Si et pares a pensar la gran majoria són aventatges: idioma, experiència personal i professional, ... Com ens va comentar la Gorai en la seva xerrada "Mereix molt la pena sortir d'Espanya, només per veure la quantitat de coses diverses que hi ha fora esperant-nos".

Per últim, fa uns dies vaig trobar per FaceBook aquesta imatge que, sense ànims d'ofendre a ningú, em va semblar que plasma molt bé el que està passant amb els joves del nostre país.

Sense "profes" no hi ha escola!

Sense "profes" no hi ha escola! és el lema que aquest any que promou la Campanya Mundial per l'educació en la seva Setmana d'Acció Mundial per l'Educació, la qual s'organitza des de ja fa anys amb l'objectiu de reivindicar el dret a l'educació en tot el món.

La finalitat és recordar als governants i als propis ciutadans la importància de comptar amb el suficient nombre de docents al món amb una adequada formació, motivació, remuneració i reconeixement, així com una crida al govern exigint que destinin els recursos necessaris per tal que l'Educació per a Tots sigui una realitat d'aquí a pocs anys.

La figura del mestre no és simplement aquella persona que ens transmet coneixemtents sinó que és la persona que ens acompanya durant tota la nostra etapa educativa. És un guia en el nostre procés d'aprenentatge. Per tant, és una tasca que s'ha de valorar i reforçar.

Reflexiono sobre el gran número de docents i, malauradament, cada vegada més que s'està quedant sense feina a causa de les retallades i com cadascun d'aquests docents qualificats seria tan valuós a uns quants quilòmetres d'aquí. Ensenyant a nens i nenes, guiant-los i aprenent amb ells. Aquesta és una mostra més de la gran desigualtat al món.

Ment i cor connectats

Aquesta setmana vull parlar sobre l'Educació Emocional. I és que l'educació ha de dur inserida aquesta educació emocional. Siento luego existo.

Sobre aquest tema n'ha parlat una mestra d'una escola de Gavà, on jo visc.

Luz Guerrero - Mestra SaFa Gavà

Preguntes tan simples com: Com estàs? Com et sents? Podem ajudar-te? Fan educar en emocions. L'infant, d'aquesta forma, adquireix habilitats per explicar com es sent, sense cap mena de por. A la llarga, aquest tipus d'educació pot ser determinant per a una persona. Ja que els permet conèixer's a sí mateixos i a saber per a què són bons, què és el que els hi agrada, què l'apassiona i quines són les seves habilitats per desenvolupar-ho. És a dir, aquesta educació pot fer feliç.

“En una societat addicta a la informació, l’habilitat clau és protegir-se del 99,99% de la informació, que és irrellevant”

El sociòleg polonès i Premi Príncep d’Astúries Zygmunt Bauman va clausurar a Barcelona el dia 11 de Març el debat “En comú” amb una concorreguda conferència sobre com ha canviat el model d’aprenentatge i educatiu.

Bauman va remarcar que els joves s’incorporen a un món adult on imperen la precarietat i la inseguretat, amb poques oportunitats per acumular l’experiència necessària per afrontar el futur. "Esteu condemnats a viure una època molt interessant" va citar.

Va explicar que s’ha perdut el vincle que existia entre mestres i alumnes. Vivim un moment on l’aprenentatge és continu i constant i l’acumulació de coneixement ja no té cap mena de sentit. Bauman argumenta que cap cervell humà és capaç de retenir el coneixement disponible i que és molt difícil saber distingir la informació útil de la completament irrellevant.

Quin ha de ser el paper de les institucions educatives en un context així? Bauman respon que escoles i universitats s’han de reinventar i crear noves formes d’ensenyament. És a dir, cal inventar noves formes d'educar, més enllà de les institucions establertes.

Destaco una cita seva on diu que “En una societat addicta a la informació, l’habilitat clau és protegir-se del 99,99% de la informació, que és irrellevant”. Actualment, patim un bombardeig d'informació brutal per tots els mitjans possibles (Internet, premsa, TV, ràdio, ...). Fins a un punt on ja no sabem discernir allò important del que realment no ho és i en moltes ocasions rebutgem informació molt valuosa. 

En aquesta entrevista, podeu escoltar algunes de les reflexions de Bauman sobre l’educació i la precarietat juvenil.

http://vimeo.com/62067424

També podeu veure la conferència completa de Zygmunt Bauman al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de  Barcelona).

http://vimeo.com/61705690

Amèrica Llatina i el Carib: un exemple de desigualtat

Conferència a càrrec del Sr. Gustavo De Armas. Politòleg i Sociòleg, Especialista en Política Social a l'Oficina d'UNICEF a Uruguai.

Al llarg de la conferència va tractar tres temes:
- Amèrica Llatina i el Carib: realitats diverses i reptes compartits
- Anàlisi de la situació de l'educació en la regió: accés, trajectòria i resultats (aprenentatge i graduació)
- La reducció de les disparitats i la promoció de la inclusió: reptes compartits.

Desigualtats educatives, desigualtats socials, desigualtats demogràfiques, desigualtats de gènere, ... són el dia a dia de l'Amèrica Llatina. És increïble com a regions tan properes existeixen tants diferències entre elles. Tot  i que no és per sorprendre's ja que si ens fixem en Europa (Espanya i Finlàndia per exemple) ens hi trobem en una situació semblant. Aquest enrerediment del desenvolupament humà afecta òbviament a l'educació.

Partim de la base de que l'educació és un Dret Humà fonamental. Una educació rellevant, pertinent, equitativa,  eficaç i eficient. Però això no és així en tots els països de l'Amèrica Llatina, ja que molts nens es veuen obligats a treballar a edats cada vegada més primerenques, sobretot a les poblacions rurals, com ho demostra la taxa neta d'escolarització.


Per últim, una reflexió que va sorgir al final de la conferència, donem les gràcies al senyor Wert. Ja que quan s'implanti la seva reforma educativa, Espanya farà una reculada de 30 anys. Al cap i a la fi, no estarem tan lluny de l'Amèrica Llatina.

Tendències i Reptes EpC

Començo emmarcant l’Educació per a la Ciutadania com una Key Competence, anomenada exactament com Social and Civic Competences. És una de les vuit competències que proposa la Unió Europea per al desenvolupament personal, la vida laboral, la ciutadania activa i la inclusió social.

En una bona part de països europeus, l’Educació per la Ciutadania s’imparteix a l’educació secundària de forma independent. Aquest és el cas d’Espanya, Finlàndia, Noruega, França, Portugal, una part de Gran Bretanya, …Pel que fa a la Primària es dóna a països com Espanya, França, Romania, Portugal… Un altre és el cas d’Alemanya, Viena o Àustria on s’imparteix l’educació per la ciutadania de forma transversal.

Amb l’aplicació de la LOMCE del señor Wert el que es pretén es eliminar aquesta asignatura per substituir-la per religió o ética. No cal ser pedagog, ni mestre per adonar-nos d’aquest clar retrocès, ja que una asignatura com religió hauria de ser opcional i no imposada. I menys quan es decideix entre aquesta i la educació per la ciutadania. Perquè, señor Wert, abans de conèixer cap religió primer hem d’adquirir competències bàsiques per conviure en ciutadania, en societat.

És aquest l’objectiu de l’assignatura Educació per a la Ciutadania. Preparar als alumnes per ser ciutadans actius i crítics, amb veu i vot. Han de ser capaços de demostrar que poseeixen les competències necessàries per contribuir a una millora de la societat en la que viuen. Els joves han d’adquirir uns valors de convivència que els permetran desenvolupar-se al llarg de la seva vida en col·lectiu.

Com esmentava a l’inici de la entrada, l’Educació per a la Ciutadania és una realitat a Europa. Si acabem amb ella, ens estarem allunyant d’Europa…

NO a les reformes educatives

Les reformes educatives no basten. Necessitem un sistema educatiu nou de dalt a baix ja! Amb aquesta idea vam iniciar la primera sessió de laboratori.

Se'ns va proposar crear una alternativa al sistema educatiu espanyol, però no una alternativa utòpica, sinó tenint en compte els factors social, econòmic, polític,... que regeixen la nostra societat.

La nostra proposta es centra en crear un itinerari alternatiu a l’escola ordinària que permeti reduir el fracàs escolar. Deixaríem la Primària tal qual està i introduirem canvis en la ESO. Un primer i segon d’ESO obligatori per a tothom, ja que considerem que són dos cursos claus. Després els alumnes podrien decidir si continuen a l’ESO o a l’altre itinerari en la mateixa escola. Un itinerari professionalitzador destinat a que aquells alumnes desmotivats puguin desenvolupar les competències bàsiques i transversals de la ESO. Aquest itinerari també seria obligatori i es podria obtenir el títol de la ESO.

Pel que fa a l'Educació Superior erradiquem la selectivitat, ja que creiem que no és objectiva i en moltes ocasions no dóna la oportunitat a accedir a la carrera desitjada. S'accediria a la Universitat a través de la nota de Batxillerat o de Cicle Formatiu i l'establiríem en 3 anys de formació bàsica i obligatòria més 1 d’especialització. a partir del segon any de carrera hi hauria pràctiques professionalitzadores.

Organitzem el sistema educatiu en: Primària dels 6 als 11 anys; Secundària dels 12 als 16; Batxillerat amb una durada de dos anys com ara i l'Educació Superior. 

Quan alguna cosa falla i ho fa des de tant de temps no es poden introduir petits canvis. És qüestió d'esborrar-ho tot i tornar a començar. 

Conclusió: Wert prou reformes!

Education in Europe

Us adjunto el link d'una pàgina web que trobo una eina súper útil i fiable per conèixer els diferents sistemes educatius dels països europeus. Animeu-vos a fer-hi un cop d'ull!

http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/eurypedia_en.php

Quines són les diferències fonamentals en l'educació obligatòria a Europa? 

Diferències claus del tipus edat en la que s'incorporen als diversos cicles i etapes, les seves estructures i les corresponents durades. Aquestes característiques fan de cada sistema educatiu un sistema únic. Tot i que la gran majoria coincideixen en dividir l'educació en preprimària, primària, secundària i ensenyament superior.

Un exemple d'aquestes diferències són el tres grans models d'educació europea. En el cas de païssos com Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Turquia on tenen una estructura simple, a Alemanya una secundària selectiva degut a les seves branques d'especialització i a Itàlia o Espanya on la secundària es compressiva (currículum comú). Aquestes diferències es constaten en el link anterior.

És curiós com perseguint un objectiu comú cada país s'estructura de manera diferent. És aquí on alguns d'aquests països aconsegueixen una educació de qualitat, com és l'exemple dels Països Nòrdics, i com d'altres estan a anys llums d'arribar a semblar-s'hi.

Per últim, comparteixo amb vosaltres una notícia que vaig llegir a finals de l'any passat i que aquests dies he recordat!

http://www.abc.es/20121008/familia-educacion/abci-consigue-finlandia-numero-educacion-201210011102.html

No es parla de lleis educatives en cap moment. Es tracta la qualitat del professorat, la inversió en el sistema educatiu, el recolzament familiar i els costums socials. Factors tant o més importants que les pròpies lleis educatives.

Endavant!

Després d'assistir a la primera sessió de l'assignatura me n'adono que no sé res sobre educació. Aquesta va ser la meva primera impressió. A mesura que llegia les preguntes del qüestionari veia que em costava respondre-les, fins i tot, moltes no en sabia que contestar. Però no és un mal inici, vol dir que tinc molt per aprendre i que poc a poc aniré clarificant dubtes. Endavant!

Educació. Ara i abans.

Vaig plantejar a muns pares com veien l'educació actual en comparació a la que ells havien rebut i les seves explicacions es resumeixen breument amb la imatge anterior. Cal esmentar que van néixer a la dècada dels cinquanta i, per tant, van patir la etapa franquista.

La meva mare explica que totes les escoles que ella coneixia eren de caire religiós. Hi havia un gran respecte per la figura del mestre i l'educació era molt severa, remarca els càstigs físics (ús de la regla o estirades d'orella). 

El meu pare destaca la seva idea de que va rebre una educació manipulada pels franquistes. Ell lliga la educació a la paraula por. Por a no poder expressar-se, a fer segons que, ... Recolza també la figura autoritària del mestre i la compara amb l'actual on aquest ha perdut tota la seva importància. Els pares i mares actuals ja no es situen de part del mestre sinó dels seus fills. Abans si el nen treia males notes era castigat, ara, en canvi, els pares d'aquest nen "es mengen" al mestre que ha suspès al seu fill. I fa una reflexió sobre que potser el que falla no és la educació sinó la societat.

Els temps canvien i amb ells les persones. Ells són conscients i per això estan d'acord i veuen favorables totes les noves metodologies i recursos que s'implanten actualment a l'educació. Sempre i quan, aquestes s'estiguin aplicant correctament i per agents qualificats que tinguin clars els seus objectius i finalitats.

Per últim, m'agradaria afegir una frase de la Susana Aranega, professora de l'optativa Educació Superior, que va citar a una de les seves classes, i és la següent: "Si vols saber com és l'educació d'un país has de mirar com és la seva política". Suposo que no cal afegir gaire cosa més...