Wertgonyós

Cal una reforma educativa? Cal la LOMCE?

Encara no havia parlat sobre les Jornades de Pedagogia que es van dur a terme el dia 24 d'abril, concretament de la conferència sobre la LOMCE.

L'educació no pot quedar aliena als canvis socials, econòmics, estructurals, etc., però això no ha de significar una reforma. I molt menys una reforma com la LOMCE.

Faig dos pinzellades del que suposa aquesta reforma:

- Mercantilització de l'educació
- Finançament privat
- Modernització conservadora
- Retorn de la religió
- Menys participació del professorat

Les conclusions són clares... Llei amb un rerefons segregador i elitista. Recupera models d'escola que no funcionen.

"La llei més ideològica de l'història educativa d'Espanya" I és que ens volen vendre la moto de que cal adaptar l'educació a la situació actual, però aquesta llei no té aquesta intenció, sinó que pretén un canvi ideològic. Un canvi de dretes.

Un cop més, STOP WERT.

"La radiografía más completa del mercado laboral"

L'informe presentat ahir per l'escola de negocis Esade i el portal d'ocupació Infojobs analitza les tendències més destacades del mercat de treball a Espanya. 

Les conclusions més destacades d'aquest informe són:

- La desocupació va en augment.
- Més persones autònomes en un context de crisi.
- Menys salari pel mateix treball.
- La demanda d'ocupació i la competència creixen.

En canvi, les més significatives per mi són:

- El 65% dels joves de l'Estat es veuen obligats a buscar feina a l'estranger.
Com ja em tractat en anteriors sessions, cada vegada són més els joves que busquen noves oportunitats fora del seu país. Els llocs de destinació solen ser: Gran Bretanya, Alemanya, Països Nòrdics, ...

- Futur incert per a la població millor formada de la història.
Graus, post graus, màsters, idiomes, etc. Tots aquests estudis que fan guarnir el currículum d'una persona ja no són garantia de treball. Vergonyós, no us sembla?

- Les pràctiques professionals ja no són garantia d'ocupació.
I és que davant de la crisi, cada vegada són més les empreses interessades en contractar estudiants en pràctiques, ja que un cop acabades aquests joves són desvinculats de l'organització. La qual cosa els hi surt molt rentable als empresaris.

Aquí us deixo el link:

http://blog.infojobs.net/candidatos/mercado-laboral-espana-2012-informe-infojobs-esade

El fenòmen de l’inmigració juvenil

Marxar, sense saber si es tornarà. En busca de noves oportunitats o nous reptes. Aquesta és la situació en la que es troben (o trobem) molts joves de varis països, especialment d’aquells que s’han vist més afectats per la crisi.

Els empeny la curiositat de conèixer i experimentar, però també, d'un temps ençà, l'esperança de trobar un futur professional millor que el que se'ls ofereix aquí. Vaig demanar a un amic que està d'Erasmus a Noruega que m'expliquès que en pensava sobre el tema a tractar i aquestes van ser les seves paraules: Fa un any que visc a l'estranger i m'està ajudant molt. Trobo que passar una temporada a fora treballant i aprenent com funcionen les coses en una cultura diferent serveix per moltes coses. S'aprenen idiomes, maneres diferents de fer les coses, es coneix gent i es poden arribar a fer contactes que més endavant poden ser útils. Hi veig molts avantatges.

A mi m'ha permès entendre altres punts de vista i adonar-me que el món és molt gran i que està canviat molt de pressa. Penso que ens cal esforçar-nos per entendre el que vindrà els propers anys, i anar a veure com són els "nous països" em sembla molt pràctic. I no per això m'estimo menys el meu país, ni de bon tros!

És veritat que a casa tenim una situació complicada, però que els joves ens hi quedem i ens passem el dia queixant-nos no crec que ajudi. En canvi, crec que sortir a fora i aprendre pot fer que tornem carregats d'idees noves i ganes de canviar les coses. 

I és que és una realitat, cada vegada són més els estudiants que marxen fora d'Espanya. Si et pares a pensar la gran majoria són aventatges: idioma, experiència personal i professional, ... Com ens va comentar la Gorai en la seva xerrada "Mereix molt la pena sortir d'Espanya, només per veure la quantitat de coses diverses que hi ha fora esperant-nos".

Per últim, fa uns dies vaig trobar per FaceBook aquesta imatge que, sense ànims d'ofendre a ningú, em va semblar que plasma molt bé el que està passant amb els joves del nostre país.

Sense "profes" no hi ha escola!

Sense "profes" no hi ha escola! és el lema que aquest any que promou la Campanya Mundial per l'educació en la seva Setmana d'Acció Mundial per l'Educació, la qual s'organitza des de ja fa anys amb l'objectiu de reivindicar el dret a l'educació en tot el món.

La finalitat és recordar als governants i als propis ciutadans la importància de comptar amb el suficient nombre de docents al món amb una adequada formació, motivació, remuneració i reconeixement, així com una crida al govern exigint que destinin els recursos necessaris per tal que l'Educació per a Tots sigui una realitat d'aquí a pocs anys.

La figura del mestre no és simplement aquella persona que ens transmet coneixemtents sinó que és la persona que ens acompanya durant tota la nostra etapa educativa. És un guia en el nostre procés d'aprenentatge. Per tant, és una tasca que s'ha de valorar i reforçar.

Reflexiono sobre el gran número de docents i, malauradament, cada vegada més que s'està quedant sense feina a causa de les retallades i com cadascun d'aquests docents qualificats seria tan valuós a uns quants quilòmetres d'aquí. Ensenyant a nens i nenes, guiant-los i aprenent amb ells. Aquesta és una mostra més de la gran desigualtat al món.

Ment i cor connectats

Aquesta setmana vull parlar sobre l'Educació Emocional. I és que l'educació ha de dur inserida aquesta educació emocional. Siento luego existo.

Sobre aquest tema n'ha parlat una mestra d'una escola de Gavà, on jo visc.

Luz Guerrero - Mestra SaFa Gavà

Preguntes tan simples com: Com estàs? Com et sents? Podem ajudar-te? Fan educar en emocions. L'infant, d'aquesta forma, adquireix habilitats per explicar com es sent, sense cap mena de por. A la llarga, aquest tipus d'educació pot ser determinant per a una persona. Ja que els permet conèixer's a sí mateixos i a saber per a què són bons, què és el que els hi agrada, què l'apassiona i quines són les seves habilitats per desenvolupar-ho. És a dir, aquesta educació pot fer feliç.

“En una societat addicta a la informació, l’habilitat clau és protegir-se del 99,99% de la informació, que és irrellevant”

El sociòleg polonès i Premi Príncep d’Astúries Zygmunt Bauman va clausurar a Barcelona el dia 11 de Març el debat “En comú” amb una concorreguda conferència sobre com ha canviat el model d’aprenentatge i educatiu.

Bauman va remarcar que els joves s’incorporen a un món adult on imperen la precarietat i la inseguretat, amb poques oportunitats per acumular l’experiència necessària per afrontar el futur. "Esteu condemnats a viure una època molt interessant" va citar.

Va explicar que s’ha perdut el vincle que existia entre mestres i alumnes. Vivim un moment on l’aprenentatge és continu i constant i l’acumulació de coneixement ja no té cap mena de sentit. Bauman argumenta que cap cervell humà és capaç de retenir el coneixement disponible i que és molt difícil saber distingir la informació útil de la completament irrellevant.

Quin ha de ser el paper de les institucions educatives en un context així? Bauman respon que escoles i universitats s’han de reinventar i crear noves formes d’ensenyament. És a dir, cal inventar noves formes d'educar, més enllà de les institucions establertes.

Destaco una cita seva on diu que “En una societat addicta a la informació, l’habilitat clau és protegir-se del 99,99% de la informació, que és irrellevant”. Actualment, patim un bombardeig d'informació brutal per tots els mitjans possibles (Internet, premsa, TV, ràdio, ...). Fins a un punt on ja no sabem discernir allò important del que realment no ho és i en moltes ocasions rebutgem informació molt valuosa. 

En aquesta entrevista, podeu escoltar algunes de les reflexions de Bauman sobre l’educació i la precarietat juvenil.

http://vimeo.com/62067424

També podeu veure la conferència completa de Zygmunt Bauman al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de  Barcelona).

http://vimeo.com/61705690