Amèrica Llatina i el Carib: un exemple de desigualtat

Conferència a càrrec del Sr. Gustavo De Armas. Politòleg i Sociòleg, Especialista en Política Social a l'Oficina d'UNICEF a Uruguai.

Al llarg de la conferència va tractar tres temes:
- Amèrica Llatina i el Carib: realitats diverses i reptes compartits
- Anàlisi de la situació de l'educació en la regió: accés, trajectòria i resultats (aprenentatge i graduació)
- La reducció de les disparitats i la promoció de la inclusió: reptes compartits.

Desigualtats educatives, desigualtats socials, desigualtats demogràfiques, desigualtats de gènere, ... són el dia a dia de l'Amèrica Llatina. És increïble com a regions tan properes existeixen tants diferències entre elles. Tot  i que no és per sorprendre's ja que si ens fixem en Europa (Espanya i Finlàndia per exemple) ens hi trobem en una situació semblant. Aquest enrerediment del desenvolupament humà afecta òbviament a l'educació.

Partim de la base de que l'educació és un Dret Humà fonamental. Una educació rellevant, pertinent, equitativa,  eficaç i eficient. Però això no és així en tots els països de l'Amèrica Llatina, ja que molts nens es veuen obligats a treballar a edats cada vegada més primerenques, sobretot a les poblacions rurals, com ho demostra la taxa neta d'escolarització.


Per últim, una reflexió que va sorgir al final de la conferència, donem les gràcies al senyor Wert. Ja que quan s'implanti la seva reforma educativa, Espanya farà una reculada de 30 anys. Al cap i a la fi, no estarem tan lluny de l'Amèrica Llatina.

Tendències i Reptes EpC

Començo emmarcant l’Educació per a la Ciutadania com una Key Competence, anomenada exactament com Social and Civic Competences. És una de les vuit competències que proposa la Unió Europea per al desenvolupament personal, la vida laboral, la ciutadania activa i la inclusió social.

En una bona part de països europeus, l’Educació per la Ciutadania s’imparteix a l’educació secundària de forma independent. Aquest és el cas d’Espanya, Finlàndia, Noruega, França, Portugal, una part de Gran Bretanya, …Pel que fa a la Primària es dóna a països com Espanya, França, Romania, Portugal… Un altre és el cas d’Alemanya, Viena o Àustria on s’imparteix l’educació per la ciutadania de forma transversal.

Amb l’aplicació de la LOMCE del señor Wert el que es pretén es eliminar aquesta asignatura per substituir-la per religió o ética. No cal ser pedagog, ni mestre per adonar-nos d’aquest clar retrocès, ja que una asignatura com religió hauria de ser opcional i no imposada. I menys quan es decideix entre aquesta i la educació per la ciutadania. Perquè, señor Wert, abans de conèixer cap religió primer hem d’adquirir competències bàsiques per conviure en ciutadania, en societat.

És aquest l’objectiu de l’assignatura Educació per a la Ciutadania. Preparar als alumnes per ser ciutadans actius i crítics, amb veu i vot. Han de ser capaços de demostrar que poseeixen les competències necessàries per contribuir a una millora de la societat en la que viuen. Els joves han d’adquirir uns valors de convivència que els permetran desenvolupar-se al llarg de la seva vida en col·lectiu.

Com esmentava a l’inici de la entrada, l’Educació per a la Ciutadania és una realitat a Europa. Si acabem amb ella, ens estarem allunyant d’Europa…

NO a les reformes educatives

Les reformes educatives no basten. Necessitem un sistema educatiu nou de dalt a baix ja! Amb aquesta idea vam iniciar la primera sessió de laboratori.

Se'ns va proposar crear una alternativa al sistema educatiu espanyol, però no una alternativa utòpica, sinó tenint en compte els factors social, econòmic, polític,... que regeixen la nostra societat.

La nostra proposta es centra en crear un itinerari alternatiu a l’escola ordinària que permeti reduir el fracàs escolar. Deixaríem la Primària tal qual està i introduirem canvis en la ESO. Un primer i segon d’ESO obligatori per a tothom, ja que considerem que són dos cursos claus. Després els alumnes podrien decidir si continuen a l’ESO o a l’altre itinerari en la mateixa escola. Un itinerari professionalitzador destinat a que aquells alumnes desmotivats puguin desenvolupar les competències bàsiques i transversals de la ESO. Aquest itinerari també seria obligatori i es podria obtenir el títol de la ESO.

Pel que fa a l'Educació Superior erradiquem la selectivitat, ja que creiem que no és objectiva i en moltes ocasions no dóna la oportunitat a accedir a la carrera desitjada. S'accediria a la Universitat a través de la nota de Batxillerat o de Cicle Formatiu i l'establiríem en 3 anys de formació bàsica i obligatòria més 1 d’especialització. a partir del segon any de carrera hi hauria pràctiques professionalitzadores.

Organitzem el sistema educatiu en: Primària dels 6 als 11 anys; Secundària dels 12 als 16; Batxillerat amb una durada de dos anys com ara i l'Educació Superior. 

Quan alguna cosa falla i ho fa des de tant de temps no es poden introduir petits canvis. És qüestió d'esborrar-ho tot i tornar a començar. 

Conclusió: Wert prou reformes!