Començo emmarcant l’Educació per a la Ciutadania com una Key Competence, anomenada exactament com Social and Civic
Competences. És una de les vuit competències que proposa la Unió Europea per al
desenvolupament personal, la vida laboral, la ciutadania activa i la inclusió
social.
En una bona part de països europeus, l’Educació
per la Ciutadania s’imparteix a l’educació secundària de forma independent.
Aquest és el cas d’Espanya, Finlàndia, Noruega, França, Portugal, una part de
Gran Bretanya, …Pel que fa a la Primària es dóna a països com Espanya, França,
Romania, Portugal… Un altre és el cas d’Alemanya, Viena o Àustria on s’imparteix
l’educació per la ciutadania de forma transversal.
Amb l’aplicació de la LOMCE del señor Wert
el que es pretén es eliminar aquesta asignatura per substituir-la per religió o
ética. No cal ser pedagog, ni mestre per adonar-nos d’aquest clar retrocès, ja
que una asignatura com religió hauria de ser opcional i no imposada. I menys
quan es decideix entre aquesta i la educació per la ciutadania. Perquè, señor Wert,
abans de conèixer cap religió primer hem d’adquirir competències bàsiques per
conviure en ciutadania, en societat.
És aquest l’objectiu de l’assignatura
Educació per a la Ciutadania. Preparar als alumnes per ser ciutadans actius i
crítics, amb veu i vot. Han de ser capaços de demostrar que poseeixen les
competències necessàries per contribuir a una millora de la societat en la que
viuen. Els joves han d’adquirir uns valors de convivència que els permetran desenvolupar-se
al llarg de la seva vida en col·lectiu.
Com esmentava a l’inici de la entrada, l’Educació
per a la Ciutadania és una realitat a Europa. Si acabem amb ella, ens estarem
allunyant d’Europa…
No hay comentarios:
Publicar un comentario